LADISLAU KUBALA (1927-2002)
Nació el 10/6/1927
Lugar: Budapest (Hungría)
Nacionalidad: Húngara-española
Posición: Mediapunta
Altura: 1,76 m.
Debut Jugador: 1946
Debut Entrenador: 1962
Club debut jugador: Ferencváros
Club debut Entrenador: Barça
Retiro Jugador: 1967(Toronto Fal.)
Retiro Entrenador: 1980 (Selec.Española)
Fallecimiento: 17/5/2002
Kubala fue uno de los jugadores más emblemáticos de la
década de los años cincuenta del siglo XX y el único futbolista del Mundo que,
a lo largo de su carrera deportiva, defendió los colores de tres selecciones
nacionales: Hungría, Checoslovaquia y España. Kubala está considerado como una
de las grandes leyendas del FC Barcelona y del fútbol español, y uno de los mejores
futbolistas de todos los tiempos. Ha sido el entrenador que durante más tiempo
(13 años) ha dirigido a la Selección española de fútbol. Futbolista funcional,
jugó mayormente de mediocampista ofensivo o delantero. Además, es reconocido
por ser el único jugador de renombre que llegó a jugar las once posiciones
dentro del campo de juego.
El palmarés de Kubala es de: 4
Ligas, 5 Copas, 1 Copa Latina, 2 Copas de Ferias, 2 Copas Eva Duarte, y 1
Pequeña Copa del Mundo. Por cierto, hay confusión con esta última Copa sobre su
oficialidad, parece ser que no fue oficial, algo como la Copa Intercontinental
(que tampoco lo fue, aunque en el Ranking figure como Oficial), el
ganador de este título acreditaba como el mejor el Mundo. Nosotros no la hemos
puesto como Oficial en el Ranking de Titulos, pero sí la
contabilizamos como título a los jugadores que la conquistaron. Por tal motivo,
Kubala tiene 15 títulos.
Ladislao
Kubala, nació el 10 de junio de 1927 en Budapest y la guerra le marcó su juventud
condicionando su evolución como jugador. Para triunfar en el mundo del fútbol,
Kubala tuvo que jugarse su vida y la de su familia para dejar atrás el telón de
acero. Hombre de profundas convicciones religiosas, este "barcelonés de
Budapest", como le bautizó un periodista catalán, tenía fama de generoso y
familiar.
Debutó en Primera con el Ferencváros. Durante la
guerra emigró a Checoslovaquia y se enroló en las filas del Bratislava. Volvió
a su país una vez firmado el alto el fuego para fichar por el Vasas de
Budapest.
Internacional por España, su país de adopción,
Hungría, su patria natal, y Checoslovaquia, la tierra de sus antepasados, el
fútbol ha llevado a Kubala por medio planeta. Primero como jugador y,
posteriormente, como entrenador. Después de disputar un partido en la capital
húngara, se despidió de su madre sin confesarle que había decidido cruzar el
telón de acero. Acompañado de otros cuatro compañeros de equipo y de varias
personas más, cruzó la frontera austríaca en un camión con matrícula soviética.
Tardaría años en volver a ver su madre.
Una vez en Occidente, los problemas continuaron. La
Federación húngara le acusó de delincuente y estafador y la FIFA le suspendió
durante un año. Durante ese periodo, el jugador se enroló en la filas del
ProPatria, el único equipo italiano que le dio garantías económicas. Kubala
acabó en un campo de refugiados en Cinecittá, donde ya le acompañaba parte de
su familia. Entre otros, se encontraba su cuñado, el entrenador Fernando
Daucik, con el que fundaría el Hungaria, un equipo integrado por exiliados que
recorrió media Europa.
Kubala salvó su vida de manera milagrosa antes de
llegar a España. Hay un momento clave en la vida del genial jugador. Tras huir
de su Hungría natal, Kubala estuvo a un paso de fichar por el Torino. El club
italiano vivía un momento dulce y estaba considerado como el mejor equipo del
mundo. A pesar de las buenas perspectivas y de la delicada situación del
jugador, lo cierto es que no llegó a un acuerdo con la entidad turinesa y el
fichaje no se llevó a cabo. Poco después, aquel histórico equipo realizó una
triunfal gira por Portugal y Europa. De vuelta a Italia, el avión que
trasladaba a la expedición sufrió un terrible accidente en Superga. Los equipos
de rescate no encontraron supervivientes entre el pasaje. De haber fichado por
el Torino, Kubala hubiera formado parte de la plantilla que realizó aquella
gira fatídica.
En uno de esos viajes recaló en Barcelona para
disputar un amistoso frente al Espanyol. Josep Samitier, director técnico del
F.C. Barcelona, quedó prendado con las evoluciones de aquel maravilloso jugador
de 23 años. El 15 de junio de 1950 firmaba por el Barça. Con los azulgranas
sólo se le resistió la Copa de Europa, aunque disputó la final de1961 frente al
Benfica. Tras retirarse en 1962 , siguió ligado a la disciplina azulgrana. Poco
después se convertía en el máximo responsable técnico. Desde el banquillo ganó
una Copa de Ferias, pero un mal inicio en la liga 62-63 le valió la
destitución. Kubala quiso entonces volver a jugar, pero la directiva se negó en
redondo. Ofendido, fichó por el Espanyol y descolgó las botas a sus 35 años.
Después de su retirada definitiva, dirigió la selección
española durante once años, a la que clasificó para el Mundial 78 y la Eurocopa
80. Posteriormente, volvió a entrenar al F.C.Barcelona antes de iniciar un
nuevo peregrinaje por medio mundo. Su reciente fallecimiento nos ha devuelto a
la memoria aquel hombre sencillo con unas dotes geniales para jugar al fútbol.
Kubala está considerado como el mejor jugador que ha vestido la zamarra
blaugrana de todos los tiempos siendo enterrado al morir en el cementerio de
personajes ilustres de Barcelona, junto con varias insignias del club y una
bandera del mismo.
Ladislao, pasaba horas y horas con el balón en los
pies. Fue el primer especialista en los lanzamientos a balón parado. Nadie
antes había ejecutado las faltas golpeando el esférico con el interior del pie
para superar la barrera. En los entrenamientos solía cruzar apuestas con sus
compañeros sobre las veces que conseguía enviar el balón al travesaño
TRAYECTORIA COMO JUGADOR: Ganz Torna (Hungria)
1944 - Ferencváros (Hungria) 1945-1946 - Bratislava (Checoslovaquia) 1946-1948
- Vasas SC (Hungria) 1948-1949 - Pro Patria (Italia) 1949-1950 - FC Barcelona
(España) 1951-1962 - Espanyol (España) 1962-1965 - FC Zurich (Suiza) 1965-1967
- Toronto Falcons (Canada) 1967
SELECCIONES en las que jugó: Hungría: 6 veces
internacional - Checoslovaquia: 11 veces internacional - España: 20
veces internacional
Según nuestras estadísticas, Kubala (Primera división,
en el Barça entre 1950 y 1962) marco 194 goles Oficiales en
256 partidos oficiales, (274 goles incluido amistosos, en 349
partidos incluidos amistosos).
Posee, además, uno de los récords (compartido con Bata
del Athletic Club) de la liga española al marcar siete goles en un partido que
enfrentó a los catalanes con el Sporting de Gijón.
ANÉCDOTAS: Su nombre ha inspirado al
mismísimo Joan Manuel Serrat, un barcelonista de pro. El cantautor catalán
glosa en una canción las habilidades del Kubala futbolista que él conoció
cuando era niño. Existen pocas imágenes del genial jugador. Su leyenda, como la
de tantos otros mitos del deporte del balón, se ha construido gracias a la
memoria de los que disfrutaron del inmenso placer de verle con un balón en los
pies.
Kubala consiguió todos sus éxitos como jugador del FC
Barcelona en la década de 1950. Se convirtió en un ídolo de tal envergadura que
el FC Barcelona se vio obligado a construir un estadio nuevo (el Camp Nou) para
dar cabida a todos los espectadores que querían ver al equipo, y a pesar que el
antiguo campo de Les Corts tenía capacidad para 60.000 espectadores.
KUBALA ENTRENADOR: Kubala fue
entrenador del FC Barcelona en dos etapas (temporada 1962-1963 y 1980-1981).
Entrenó también al RCD Espanyol, Elche CF, Real Murcia, Córdoba, Málaga,
Zúrich, Toronto City y Toronto Falcons.
Fue seleccionador español durante 13 temporadas (entre
1969 y 1980), lo que supone el récord de permanencia en el cargo. También fue
seleccionador de Paraguay y de Arabia Saudita.
Como entrenador de Paraguay fue quien inició el cambio
de mentalidad en el fútbol de este país haciendo hincapié en la disciplina.
Años después llegaron sus frutos y Paraguay logró clasificarse para los
mundiales de Francia, Korea/Japón y Alemania
Figura mítica del barcelonismo, Kubala (Budapest,
Hungría, 1927 – Barcelona, 2002) fichó por el FC Barcelona en junio de 1950,
cuando llegó a la Ciudad Condal con un equipo de jugadores refugiados de países
del Este llamado Hungría.
Pasaba horas y horas con el balón en los pies. Fue el
primer especialista en los lanzamientos a balón parado. Nadie antes había
ejecutado las faltas golpeando el esférico con el interior del pie para superar
la barrera. En los entrenamientos solía cruzar apuestas con sus compañeros
sobre las veces que conseguía enviar el balón al travesaño.
Asimismo, debido a varias trabas burocráticas, su
debut oficial con el Barça se retrasó hasta abril de 1951, aunque muy pronto se
convirtió en el ídolo indiscutible de la afición barcelonista.
Con él comenzó una auténtica edad de oro para el FC
Barcelona. Kubala desplegaba su juego en el centro del campo, y todas sus
cualidades futbolísticas destacaban por su tono superlativo: fuerza física
fuera de lo común, técnica de un malabarista, extraordinaria visión de juego,
habilidad rematadora, maestría insuperable en el lanzamiento de faltas y
penaltis y dotes de líder en el terreno de juego.
Con él, el equipo de las Cinco Copas (1951-52) lo ganó
absolutamente todo, y si durante los años posteriores no pudo aumentar su
palmarés fue por culpa de las reiteradas lesiones que sufrió por acción de los
defensas contrarios (a menudo con la complicidad arbitral). Dichas lesiones fueron
menguando progresivamente su capacidad. De todos modos, a finales de la década
de los 50, cuando era ya un veterano, volvió a florecer bajo la dirección
técnica de Helenio Herrera. Se retiró en 1961 pero Enric Llaudet, presidente
durante la temporada 1961-62, le pidió que no se desvinculara del Club y se
encargara de dirigir la escuela de futbolistas. Así pues, Kubala seguía
vinculado al Barça por si las cosas en la plantilla profesional no funcionaban.
Y así fue. Laszi tomó el timón del equipo hasta que fue destituido en 1963,
después de ser eliminado por el Estrella Roja en la Copa de Ferias.
Pero Kubala decidió dar un golpe de efecto en la
temporada 1963-64, aceptando una oferta del Espanyol para ejercer de
entrenador-jugador, y así estar junto a su gran amigo Alfredo Di Stefano.
Después, Kubala buscó nuevas motivaciones y entrenó a equipos como el Elche, el
Murcia, el Málaga y otros. Incluso entrenó a un equipo suizo y a dos
canadienses. Más adelante, se hizo cargo de la selección española durante dos
temporadas y posteriormente, en 1980, volvió al FC Barcelona, aunque se fue
cinco meses más tarde.
En 1990, aceptó la presidencia de la Agrupación de
Veteranos del FC Barcelona.
En 1993, el estadio de Montjuïc fue el escenario de un
emotivo homenaje a su figura. Murió en Barcelona el 17 de mayo de 2002. A
título póstumo, el 5 de mayo de 2003, el Ministerio de Trabajo y Asuntos
Sociales le entregó la Medalla de Oro al Mérito en el Trabajo.
DE LA WIKIPÈDIA.
László Kubala Stecz, també conegut com a Ladislau, Ladislav o Ladislao (versions
catalana, eslovaca i castellana, respectivament, del seu nom en hongarès; Budapest, 10 de juny del 1927 - Barcelona, 17 de maig del 2002), va ser un futbolista i entrenador de futbol d'origen eslovacohongarès, considerat un dels millors jugadors de
la història (juntament amb Di Stéfano, Pelé, Cruyff, Messi o Maradona) i una de les més rellevants figures de la història del FC Barcelona. Durant la seva carrera al Barça marcà 194 gols oficials en 256 partits i
87 gols no oficials en 101 partits (un total de 281 gols en 357 partits). Forma
part de la llista dels 50 millors jugadors europeus de
futbol del segle XX elaborada per experts i historiadors de la FIFA i publicada per l'IFFHS el 2004. El 1999, durant les celebracions del centenari del Barça, una enquesta
feta entre els seguidors del club el declarà com el millor jugador de la
història del club.
Després de retirar-se va ser entrenador del FC Barcelona en dues ocasions (temporades 1962/1963 i 1980/1981), a més de ser
l'entrenador de les seleccions espanyoles absoluta i de l'olímpica, entre d'altres.
Kubala era un davanter amb grans qualitats de passador,
així com una rara habilitat en el regat, combinant ritme i velocitat. La
compostura de Kubala en la finalització, així com la seva potència de xut també
van ser qualitats molt lloades. A més, és un dels grans especialistes en el
llançament de faltes directes de tota la història, capaç de llançar la pilota
amb velocitat i precisió.
Kubala va néixer a Budapest. La seva mare, Anna Stecz, una obrera a
una fàbrica, tenia orígens polonesos, eslovacs i hongaresos, mentre que el
pare, Pál Kubala Kurjas, un paleta, pertanyia a la minoria eslovaca d'Hongria.
Per això Kubala es descrivia a si mateix com a cosmopolita. Començà la seva
carrera com a jugador juvenil al Ganz TE,
l'equip d'una fàbrica que jugava a la tercera divisió hongaresa. Als onze anys
jugava en equips on els seus companys tenien tres a cinc anys més. Amb
18 anys va ser contractat pel Ferencváros TC,
on l'entrenador era Sándor Kocsis. El 1946 es traslladà a Txecoslovàquia, suposadament per evitar el
servei militar, i s'uní al ŠK Slovan Bratislava. El 1947 Kubala es casà amb Anna Viola Daučík, la germana del
seleccionador txecoslovac, Ferdinand Daučík. El 1948 tornà a Hongria, de nou suposadament per evitar el
servei militar, i s'uní al Vasas SC.
Refugiat
El gener de 1949, quan Hongria esdevingué un estat comunista, Kubala fugí del país a la caixa d'un camió. Inicialment arribà a la zona
austríaca ocupada pels Estats Units; des d'on es traslladà a Itàlia. Jugà una breu temporada al Pro Patria.
Al maig de 1949 arribà a un acord per jugar amb el Torino FC en un amistós contra el SL Benfica, però no va poder anar perquè es va posar malalt. Al viatge de tornada
de Lisboa l'avió que portava el Torino
s'estavellà als turons de Superga, causant la mort de les 31 persones que hi viatjaven.
Mentrestant la Federació Hongaresa de Futbol l'acusà de trencament de contracte, abandonament
del país sense permís i que no havia fet el servei militar. La FIFA els donà la raó i imposà al jugador un any de sanció. El gener de
1950 Kubala, juntament amb Ferdinand Daučík com a entrenador, formà el seu
propi equip, el Hungaria, format per companys refugiats que fugien
de l'Europa Oriental. L'estiu de 1950 l'equip arribà a Espanya per jugar uns partits amistosos
contra un Madrid XI, un Espanya XI i el RCD Espanyol.
Durant aquests partits, Kubala va ser seguit tant
pel Reial Madrid com per Josep Samitier, llavors cap d'observadors del CF Barcelona. Kubala va rebre una oferta del Madrid,
però va ser convençut per Samitier perquè signés pel CF Barcelona. S'ha
suggerit que Samitier usà les seves connexions amb el règim de Franco per arranjar el traspàs. Enmig de
la Guerra Freda, la fugida de Kubala a l'oest va ser
usada propagandísticament pel franquisme, fent-se una pel·lícula sobre la
història, Los ases buscan la paz (1955), on Kubala i Samitier
s'interpretaven a si mateixos.
El Futbol Club Barcelona
Ladislau Kubala, jugador fort i ros, va fitxar l'any
1950 pel FC Barcelona durant la presidència d'Agustí Montal i Galobart. Aquest fitxatge va ser aconsellat per Samitier, i formava part de l'acord
amb Ferdinand Daučík, que seria l'entrenador del Barcelona. Després d'arribar a Catalunya va passar quasi un any reclòs
a Monistrol de Calders, oficialment per tal de guarir una malaltia pulmonar. A l'any que estigué
a Monistrol de Calders, va vestir en diverses avinenteses, sempre en partits
amistosos, la samarreta de l'AE Monistrolenca. L'acompanyaren d'altres jugadors
del FC Barcelona, com, per exemple, l'Aloy, en Basora o, anys més tard,
l'Eladi. En dos amistosos jugats contra el Frankfurter S.V., guanyats pel
Barcelona per 4-1 i per 10-1, Kubala marcà sis gols i en donà cinc més. També
jugà a la Copa del Generalísimo, que el club guanyà el 1951. No va poder debutar a la Lliga fins al 1951.
Kubala aviat es va erigir com el líder indiscutible
del Barça de les Cinc Copes que assolí els cinc títols de la temporada 1951-1952. A la Lliga
1951-52, Kubala marcà 26 gols en dinou partits: això inclou set gols en un
partit contra l'Sporting de Gijón (9-0), 5 contra el Celta de Vigo i hat-trics contra el Sevilla FC i el Racing de Santander. Els seus set gols contra l'Sporting segueixen sent el 2012 el rècord de
més gols marcats en un únic partit de la Lliga. Entrenat per Daucik i amb
companys com Emilio Aldecoa, Velasco, Joan Segarra, Basora, Eulogio Martínez, César i Ramallets,
el Barça guanyaria la Lliga 1951-52, la Copa del Generalísimo, la Copa Llatina, la Copa Eva Duarte i el Trofeu Martini & Rossi. Una tècnica depurada, una habilitat extraordinària de protegir la pilota
i un canvi de ritme portentós, tot plegat unit al seu extraordinari físic, el
van catapultar a ser una de les figures més rellevants de l'època. La seva fama
el convertí en un ídol de l'afició blaugrana i gràcies a ell, el Barça va poder construir un nou estadi (el Camp Nou) per encabir la gran quantitat de
seguidors i socis que el volien veure evolucionar sobre la gespa.
Kubala va perdre's la major part de la Lliga 1952-53 a
causa d'una tuberculosis, que amenaçà fins i tot amb acabar amb
la seva carrera com a jugador. Però reeixí recuperar-se miraculosament i tornà
per ajudar el Barça a reconquerir de nou la Lliga i la Copa del
Generalísimo. De nou marcà a la final de la Copa, guanyada per 2-1 contra
l'. Durant aquest període amb el Barcelona marcà un total de 14 hat-tricks.
El 1958 Kubala va convèncer dos refugiats
hongaresos, Sándor Kocsis i Zoltán Czibor, perquè s'unissin a ell al FC
Barcelona. Juntament amb un jove formaren el nucli de l'equip que guanyaria el
doblet de Lliga-Copa el 1959 i la Lliga i la Copa de Fires el 1960. Però Kubala no tenia la confiança del nou entrenador, Helenio Herrera, i va perdre el seu lloc a
l'equip, que va perdre la semifinal de la Copa d'Europa de 1960 contra el Reial Madrid, que el Barcelona perdria per 6-2. Helenio Herrera seria destituït i
Kubala tornà a l'equip. A la següent edició de la Copa d'Europa, el Barcelona seria el primer equip a eliminar el
Real Madrid, guanyant per 4-3. Va arribar a la final, on va perdre amb el SL Benfica per 3-2.
Kubala es retirà breument com a jugador el 1961 i
començà a entrenar equips inferiors al Barcelona, abans de ser l'entrenador del
primer equip a la temporada 62-63, però després de perdre a la Copa de Fires contra l'Estrella Roja de Belgrad, va ser destituït.
Amb el FC Barcelona va conquerir quatre Lligues, cinc Copes d'Espanya, dues Copes de Fires i una Copa Llatina.
Ídol a Barcelona
Durant la seva època com a jugador al Futbol Club Barcelona, es va guanyar gran part dels ciutadans de Barcelona, per la seva
personalitat i la seva capacitat per mostrar-se proper a l'afició. Es diu que
se'l veia pels carrers de Barcelona com a un ciutadà més. També es veu
reflectit el seu amor per la ciutat i per Catalunya amb frases com: «M'agrada
guanyar partits per veure la cara dels catalans a l'endemà».
Carrera com a entrenador
A començament dels anys seixanta Kubala va fitxar per
l'Espanyol ja en ple declivi de la seva carrera com a jugador i va actuar també
com a entrenador, on coincidí amb Alfredo Di Stéfano. Durant el seu període a l'Espanyol va fer debutar el seu fill, Branko, a la Lliga, que així va ser el
jugador més jove que mai ha debutat en competició oficial.
El 1966 fitxà pel FC Zürich, de nou com a jugador/entrenador, i va
jugar per darrer cop a la Copa d'Europa contra el vigent campió, el Celtic. El 1967 Kubala marxà al Canadà, on hi va haver una mena de «reunió de
família» al Toronto Falcons, on coincidí amb el seu sogre Ferdinand Daučík, el cunyat Yanko Daucik i
el fill Branko.
A la fi de 1968 tornà a entrenar a Espanya, i després
d'una breu estada al Córdoba CF, fins que va ser nomenat seleccionador espanyol. Kubala aconseguí finalitzar una absència de dotze anys al Mundial i aconseguir la classificació per l'edició disputada a l'Argentina el 1978, tot i que no passaren de la primera fase. També va
entrenar l'equip espanyol a la Eurocopa
80, on també caigueren eliminats a la primera ronda.
El 1980 tornà al FC Barcelona com a entrenador per un breu període, abans de marxar cap a l'Aràbia Saudita, on entrenà l'Al-Hilal. Posteriorment tornaria a Espanya, on entrenaria l'Elx CF, el Real Múrcia i el CD Málaga, a qui faria campió de la Segona Divisió el 1988. El seu darrer destí com a entrenador va ser la selecció del Paraguai.
Carrera internacional
Al llarg de la seva dilatada carrera esportiva, Kubala
va defensar els colors de quatre seleccions reconegudes per la FIFA: Eslovàquia, Hongria, Txecoslovàquia i Espanya, a més d'alguns amistosos amb la selecció catalana.
Mentre que jugava amb el ŠK Slovan Bratislava, jugà sis partits i marcà quatre gols per Txecoslovàquia entre
1946 i 1947. En tornar a Budapest el 1948, jugà tres partits amb la selecció hongaresa, tot i que no aconseguí marcar cap gol. Després d'adoptar la nacionalitat
espanyola, jugà en dinou ocasions i marcà onze gols per la selecció espanyola entre 1953 i 1961. Al novembre de 1957 marcà un hat-trick en un
partit contra Turquia (3-0). Malgrat haver jugat amb tres seleccions diferents, Kubala
mai no jugà cap fase final de cap competició internacional. Formà part de
la selecció espanyola que participà en el Mundial Xile'62, però no arribà a debutar a causa d'una lesió.
A més, Kubala jugà a la selecció Europea i a la selecció catalana: el 21 d'octubre de 1953, Anglaterra juga contra un combinat europeu a l'estadi de Wembley per celebrar el 90è aniversari de l'FA, marcant dos gols
(4-4). A més jugà 4 partits i marcà 4 gols amb la selecció catalana. El 26 de
gener de 1955, en un partit contra el Bologna FC a Les Corts, en un partit on també jugà Alfredo Di Stéfano, Kubala marcà 2 gols i Di Stéfano un tercer, en un resultat final de 6-2.
el seu darrer partit amb la selecció va ser el 4 de març de 1993 a l'estadi olímpic Lluís Companys, Kubala jugà de manera testimonial els
10 primers minuts amb 65 anys.
Morí a Barcelona i fou sebollit al Cementiri de les Corts, al costat del Camp Nou.
Kubala a la cultura
popular
El 24 de setembre de 2009, es va inaugurar al Camp Nou, una estàtua en honor seu.
A la cançó «Temps era
temps», Joan Manel Serrat evoca records d'infantesa, entre
ells la davantera del Barça, formada per Basora, César, Kubala, Moreno i
Manchón.
Joan Manel Serrat li
dedicà una cançó, «Kubala».
El programa de TV3 Aquest any, Cent!, dedicà un programa íntegre a la figura de
Kubala.
El programa esportiu
de Catalunya Ràdio Tot Gira creà el
trofeu Gol Kubala a la temporada 2008-09. Escollit per votació
popular entre les propostes setmanals fetes per Pol Gustens i Ricard Torquemada, es fa una tria setmanal, mensual i de
la temporada. L'objectiu és distingir un gol espectacular, de qualitat, tant
per la seva execució, com per la jugada que el precedeix. Els guanyadors han
estat Cleber Santana (2008-09), Soldado (2009-10)
i Wayne Rooney (2010-11).
Ladislao Kubala (Web FC Barcelona | Canal Oficial
FC Barcelona)
Figura
mítica del barcelonisme, Kubala (Budapest, Hongria, 1927 – Barcelona, 2002) va
fitxar pel FC Barcelona al juny del 1950, quan va arribar a la Ciutat Comtal
amb un equip de jugadors refugiats de països de l’Est anomenat Hungària
Tanmateix,
a causa de diverses traves burocràtiques, el seu debut oficial amb el
Barça es va retardar fins a l’abril del 1951, però ben aviat va esdevenir un
ídol indiscutible de l’afició barcelonista.
Amb
ell va començar una veritable edat daurada per al FC Barcelona. Kubala
desplegava el seu joc al centre del camp i totes les seves qualitats
futbolístiques destacaven pel to superlatiu: força física fora del comú,
tècnica d’un malabarista, extraordinària visió de joc, habilitat rematadora,
mestria insuperable en el llançament de faltes i penals i dots de líder al
terreny de joc. Entre altres fites, té el rècord de gols marcats per un jugador
barcelonista en un partit en tota la història de la Lliga, amb set dianes
aconseguides al Barça – Sporting de Gijón (9-0) jugat el 10 de febrer del 1952.
Amb ell l’equip de les Cinc Copes (1951/52) ho va guanyar absolutament tot, i
si durant els anys posteriors no va engrandir encara més el seu palmarès
va ser a causa de les lesions reiterades que va patir a peus dels
defenses contraris (sovint amb la complaença arbitral) i que en van anar minvant
progressivament la capacitat.
De totes maneres, al final de la dècada dels 50 va tornar a reflorir llorers
sota la direcció tècnica d’Helenio Herrera, quan ja era veterà. Es va retirar
l’any 1961, però pocs mesos després va entrenar el FC Barcelona fins que va ser
cessat el 1963. L’any 1980 va tornar a accedir a la direcció tècnica del Barça,
però tampoc va reeixir.
El 24 d’abril del 1993 l’Estadi de Montjuïc va ser l’escenari d’un emotiu
homenatge a la seva figura. Va morir a Barcelona el 17 de maig del 2002. A
títol pòstum, el 5 de maig del 2003 el Ministeri de
Treball i Assumptes Socials li va atorgar la Medalla d’Or al
Mèrit al Treball. El 24 de setembre del 2009 va ser descoberta a
l’esplanada de Tribuna una estàtua de Ladislau Kubala sufragada per l’Agrupació
Barça Veterans. Per la seva banda, el 15 de juny del 2012 el Vasas de Budapest
va descobrir al seu estadi una altra estàtua de Kubala. A més, l’acadèmia de
futbol base d’aquest equip hongarès porta el seu nom.
Trajectòria
·
Temporades
al Club: 1950-1961
·
Partits
jugats: 357
·
Gols
marcats: 281
· Títols
·
1 Copa Llatina (1951/52)
·
2
Copes de Fires (1957/58 i 1959/60)
·
4
Lligues (1951/52, 1952/53, 1958/59 i 1959/60)
· 5 Copes d’Espanya (1950/51, 1951/52, 1952/53, 1956/57 i 1958/59)
· 2 Copes Eva Duarte (1951/52 i 1952/53)
Ladislao Kubala
(Budapest, 1927 - Barcelona, 2002) Futbolista español de
origen húngaro. Fue uno de los jugadores más emblemáticos de la década de los
años cincuenta del siglo XX y el único futbolista del mundo que, a lo largo de
su carrera deportiva, defendió los colores de tres selecciones nacionales;
Hungría, Checoslovaquia y España.
Kubala comenzó a practicar el fútbol en la Escuela de la
Federación Húngara, donde permaneció un par de temporadas hasta que en 1939
ingresó en las filas del Ganz, equipo de la Tercera División de su país. En
1944 ya debutó en Primera con el Ferencvaros y, apenas cumplidos los 17 años,
fue convocado por el seleccionador nacional para disputar contra Austria su
primer partido como internacional.
Ladislao Kubala
En 1945 fichó por el Bratislava checoslovaco aunque de
nuevo regresó a Hungría para firmar contrato con su antiguo club, el
Ferencvaros, rebautizado ahora como Vasas. Durante tres temporadas, fue jugador
internacional de la selección de Checoslovaquia en once ocasiones y del
combinado nacional húngaro en otras seis.
En 1948 abandonó su país natal y se estableció en Zürich,
donde mantuvo contactos con el Torino, aunque el club italiano modificó a
última hora las condiciones económicas y se frustró el fichaje. Entonces viajó
a Roma y, junto con refugiados polacos, yugoslavos, rumanos y húngaros, formó
parte de un equipo de exiliados, el Hungaria, que realizaba exhibiciones por
toda Europa.
En abril de 1951 llegó a España y fichó por el
F.C.Barcelona, gracias a la mediación de Samitier. Después de dos años en el
país logró cambiar su condición de apátrida por la ciudadanía española y
convertirse en uno de los jugadores más valorados por la afición del
equipo culé. Desde su debut con la camiseta blaugrana el 29 de
abril de 1951 frente al Sevilla en partido de Copa, Kubala fue jugador del
Barça durante una larga década en la que disputó más de 300 partidos y marcó
cerca de 250 goles.
Su palmarés con el club catalán incluye cuatro títulos de
Liga (1952, 1953, 1959, 1960), dos Copas de Feria (1958, 1960), cinco Copas del
Generalísimo (1951, 1952, 1953, 1957, 1959), dos Copas Eva Duarte y una Copa
Latina. En el año de su retirada, 1961, llegó a disputar la final de la Copa de
Europa frente al Benfica, aunque fue el equipo portugués quien logró el título.
Con la selección nacional española debutó el 5 de julio de 1953, en un partido
disputado frente al combinado argentino, y fue jugador internacional en
diecinueve ocasiones más, la última de ellas frente a Francia, el 2 de abril de
1961. En total, marcó diez goles con la camiseta nacional.
Después de su retirada como jugador, continuó ligado al
equipo técnico del Barça como director de la Escuela de Futbolistas y
entrenador del primer equipo en la temporada 1962-1963. Después pasó fugazmente
por el banquillo del Murcia y del Español antes de viajar a Canadá, donde firmó
contrato como entrenador, primero del Toronto Falcon's (1965-1966) y después
del Toronto City (1966-1967). En 1968 regresó a España para hacerse cargo del
Córdoba y, un año después, fue designado entrenador de la selección española;
cargo que ejerció hasta 1980. Kubala fue seleccionador nacional en 68 partidos,
36 de ellos oficiales, y logró firmar una tarjeta de 31 victorias, 21 empates y
16 derrotas.
Entre 1982 y 1986 fue entrenador del Al Hilal de Riad
(Arabia Saudí) y, a su regreso a España, fue "míster"
consecutivamente del Real Murcia, el Málaga y el Elche de Alicante. En 1990,
fue elegido presidente de la Asociación de ex-jugadores del F.C. Barcelona y en
1991 fue nombrado seleccionador adjunto del Equipo Olímpico español, dirigido
por Vicente Miera, que ganó la medalla de oro en los Juegos de Barcelona 1992.
El fútbol español le rindió un merecido homenaje el 24 de abril de 1993 en el
estadio de Montjuic de Barcelona, con un partido que disputaron la selección de
Cataluña y un combinado internacional. En 1995 fue contratado por la Federación
Paraguaya como director técnico de su selección nacional con el objetivo de
preparar las eliminatorias del Mundial de 1998 pero renunció al cargo y regresó
a España.
Cómo citar
este artículo:
Ruiza, M., Fernández, T. y Tamaro, E. (2004). Biografia de Ladislao Kubala. En Biografías y Vidas. La enciclopedia biográfica en línea. Barcelona (España). Recuperado de https://www.biografiasyvidas.com/biografia/k/kubala.htm el 20 de abril de 2021.


Comentaris
Publica un comentari a l'entrada