LADISLAU KUBALA (1927-2002)               

Nombre: Ladislao Kubala Stecz
Nació el 10/6/1927
Lugar: Budapest (Hungría)
Nacionalidad: Húngara-española
Posición: Mediapunta

Altura: 1,76 m.
Debut Jugador: 1946

Debut Entrenador: 1962

Club debut jugador: Ferencváros
Club debut Entrenador: Barça
Retiro Jugador: 1967(Toronto Fal.)
Retiro Entrenador: 1980 (Selec.Española)
Fallecimiento: 17/5/2002


Kubala fue uno de los jugadores más emblemáticos de la década de los años cincuenta del siglo XX y el único futbolista del Mundo que, a lo largo de su carrera deportiva, defendió los colores de tres selecciones nacionales: Hungría, Checoslovaquia y España. Kubala está considerado como una de las grandes leyendas del FC Barcelona y del fútbol español, y uno de los mejores futbolistas de todos los tiempos. Ha sido el entrenador que durante más tiempo (13 años) ha dirigido a la Selección española de fútbol. Futbolista funcional, jugó mayormente de mediocampista ofensivo o delantero. Además, es reconocido por ser el único jugador de renombre que llegó a jugar las once posiciones dentro del campo de juego.
El palmarés de Kubala es de: 4 Ligas, 5 Copas, 1 Copa Latina, 2 Copas de Ferias, 2 Copas Eva Duarte, y 1 Pequeña Copa del Mundo. Por cierto, hay confusión con esta última Copa sobre su oficialidad, parece ser que no fue oficial, algo como la Copa Intercontinental (que tampoco lo fue, aunque en el Ranking figure como Oficial), el ganador de este título acreditaba como el mejor el Mundo. Nosotros no la hemos puesto como Oficial en el Ranking de Titulos, pero sí la contabilizamos como título a los jugadores que la conquistaron. Por tal motivo, Kubala tiene 15 títulos.

Ladislao Kubala, nació el 10 de junio de 1927 en Budapest y la guerra le marcó su juventud condicionando su evolución como jugador. Para triunfar en el mundo del fútbol, Kubala tuvo que jugarse su vida y la de su familia para dejar atrás el telón de acero. Hombre de profundas convicciones religiosas, este "barcelonés de Budapest", como le bautizó un periodista catalán, tenía fama de generoso y familiar.

Debutó en Primera con el Ferencváros. Durante la guerra emigró a Checoslovaquia y se enroló en las filas del Bratislava. Volvió a su país una vez firmado el alto el fuego para fichar por el Vasas de Budapest.

Internacional por España, su país de adopción, Hungría, su patria natal, y Checoslovaquia, la tierra de sus antepasados, el fútbol ha llevado a Kubala por medio planeta. Primero como jugador y, posteriormente, como entrenador. Después de disputar un partido en la capital húngara, se despidió de su madre sin confesarle que había decidido cruzar el telón de acero. Acompañado de otros cuatro compañeros de equipo y de varias personas más, cruzó la frontera austríaca en un camión con matrícula soviética. Tardaría años en volver a ver su madre.

Una vez en Occidente, los problemas continuaron. La Federación húngara le acusó de delincuente y estafador y la FIFA le suspendió durante un año. Durante ese periodo, el jugador se enroló en la filas del ProPatria, el único equipo italiano que le dio garantías económicas. Kubala acabó en un campo de refugiados en Cinecittá, donde ya le acompañaba parte de su familia. Entre otros, se encontraba su cuñado, el entrenador Fernando Daucik, con el que fundaría el Hungaria, un equipo integrado por exiliados que recorrió media Europa.

Kubala salvó su vida de manera milagrosa antes de llegar a España. Hay un momento clave en la vida del genial jugador. Tras huir de su Hungría natal, Kubala estuvo a un paso de fichar por el Torino. El club italiano vivía un momento dulce y estaba considerado como el mejor equipo del mundo. A pesar de las buenas perspectivas y de la delicada situación del jugador, lo cierto es que no llegó a un acuerdo con la entidad turinesa y el fichaje no se llevó a cabo. Poco después, aquel histórico equipo realizó una triunfal gira por Portugal y Europa. De vuelta a Italia, el avión que trasladaba a la expedición sufrió un terrible accidente en Superga. Los equipos de rescate no encontraron supervivientes entre el pasaje. De haber fichado por el Torino, Kubala hubiera formado parte de la plantilla que realizó aquella gira fatídica.

En uno de esos viajes recaló en Barcelona para disputar un amistoso frente al Espanyol. Josep Samitier, director técnico del F.C. Barcelona, quedó prendado con las evoluciones de aquel maravilloso jugador de 23 años. El 15 de junio de 1950 firmaba por el Barça. Con los azulgranas sólo se le resistió la Copa de Europa, aunque disputó la final de1961 frente al Benfica. Tras retirarse en 1962 , siguió ligado a la disciplina azulgrana. Poco después se convertía en el máximo responsable técnico. Desde el banquillo ganó una Copa de Ferias, pero un mal inicio en la liga 62-63 le valió la destitución. Kubala quiso entonces volver a jugar, pero la directiva se negó en redondo. Ofendido, fichó por el Espanyol y descolgó las botas a sus 35 años.

Después de su retirada definitiva, dirigió la selección española durante once años, a la que clasificó para el Mundial 78 y la Eurocopa 80. Posteriormente, volvió a entrenar al F.C.Barcelona antes de iniciar un nuevo peregrinaje por medio mundo. Su reciente fallecimiento nos ha devuelto a la memoria aquel hombre sencillo con unas dotes geniales para jugar al fútbol. Kubala está considerado como el mejor jugador que ha vestido la zamarra blaugrana de todos los tiempos siendo enterrado al morir en el cementerio de personajes ilustres de Barcelona, junto con varias insignias del club y una bandera del mismo.

Ladislao, pasaba horas y horas con el balón en los pies. Fue el primer especialista en los lanzamientos a balón parado. Nadie antes había ejecutado las faltas golpeando el esférico con el interior del pie para superar la barrera. En los entrenamientos solía cruzar apuestas con sus compañeros sobre las veces que conseguía enviar el balón al travesaño

TRAYECTORIA COMO JUGADOR: Ganz Torna (Hungria) 1944 - Ferencváros (Hungria) 1945-1946 - Bratislava (Checoslovaquia) 1946-1948 - Vasas SC (Hungria) 1948-1949 - Pro Patria (Italia) 1949-1950 - FC Barcelona (España) 1951-1962 - Espanyol (España) 1962-1965 - FC Zurich (Suiza) 1965-1967 - Toronto Falcons (Canada) 1967

SELECCIONES en las que jugó: Hungría: 6 veces internacional - Checoslovaquia: 11 veces internacional - España: 20 veces internacional

Según nuestras estadísticas, Kubala (Primera división, en el Barça entre 1950 y 1962) marco 194 goles Oficiales en 256 partidos oficiales, (274 goles incluido amistosos, en 349 partidos incluidos amistosos).

Posee, además, uno de los récords (compartido con Bata del Athletic Club) de la liga española al marcar siete goles en un partido que enfrentó a los catalanes con el Sporting de Gijón.

ANÉCDOTAS: Su nombre ha inspirado al mismísimo Joan Manuel Serrat, un barcelonista de pro. El cantautor catalán glosa en una canción las habilidades del Kubala futbolista que él conoció cuando era niño. Existen pocas imágenes del genial jugador. Su leyenda, como la de tantos otros mitos del deporte del balón, se ha construido gracias a la memoria de los que disfrutaron del inmenso placer de verle con un balón en los pies.

Kubala consiguió todos sus éxitos como jugador del FC Barcelona en la década de 1950. Se convirtió en un ídolo de tal envergadura que el FC Barcelona se vio obligado a construir un estadio nuevo (el Camp Nou) para dar cabida a todos los espectadores que querían ver al equipo, y a pesar que el antiguo campo de Les Corts tenía capacidad para 60.000 espectadores.

KUBALA ENTRENADOR: Kubala fue entrenador del FC Barcelona en dos etapas (temporada 1962-1963 y 1980-1981). Entrenó también al RCD Espanyol, Elche CF, Real Murcia, Córdoba, Málaga, Zúrich, Toronto City y Toronto Falcons.

Fue seleccionador español durante 13 temporadas (entre 1969 y 1980), lo que supone el récord de permanencia en el cargo. También fue seleccionador de Paraguay y de Arabia Saudita.

Como entrenador de Paraguay fue quien inició el cambio de mentalidad en el fútbol de este país haciendo hincapié en la disciplina. Años después llegaron sus frutos y Paraguay logró clasificarse para los mundiales de Francia, Korea/Japón y Alemania

Figura mítica del barcelonismo, Kubala (Budapest, Hungría, 1927 – Barcelona, 2002) fichó por el FC Barcelona en junio de 1950, cuando llegó a la Ciudad Condal con un equipo de jugadores refugiados de países del Este llamado Hungría.

Pasaba horas y horas con el balón en los pies. Fue el primer especialista en los lanzamientos a balón parado. Nadie antes había ejecutado las faltas golpeando el esférico con el interior del pie para superar la barrera. En los entrenamientos solía cruzar apuestas con sus compañeros sobre las veces que conseguía enviar el balón al travesaño.

Asimismo, debido a varias trabas burocráticas, su debut oficial con el Barça se retrasó hasta abril de 1951, aunque muy pronto se convirtió en el ídolo indiscutible de la afición barcelonista.

Con él comenzó una auténtica edad de oro para el FC Barcelona. Kubala desplegaba su juego en el centro del campo, y todas sus cualidades futbolísticas destacaban por su tono superlativo: fuerza física fuera de lo común, técnica de un malabarista, extraordinaria visión de juego, habilidad rematadora, maestría insuperable en el lanzamiento de faltas y penaltis y dotes de líder en el terreno de juego.

Con él, el equipo de las Cinco Copas (1951-52) lo ganó absolutamente todo, y si durante los años posteriores no pudo aumentar su palmarés fue por culpa de las reiteradas lesiones que sufrió por acción de los defensas contrarios (a menudo con la complicidad arbitral). Dichas lesiones fueron menguando progresivamente su capacidad. De todos modos, a finales de la década de los 50, cuando era ya un veterano, volvió a florecer bajo la dirección técnica de Helenio Herrera. Se retiró en 1961 pero Enric Llaudet, presidente durante la temporada 1961-62, le pidió que no se desvinculara del Club y se encargara de dirigir la escuela de futbolistas. Así pues, Kubala seguía vinculado al Barça por si las cosas en la plantilla profesional no funcionaban. Y así fue. Laszi tomó el timón del equipo hasta que fue destituido en 1963, después de ser eliminado por el Estrella Roja en la Copa de Ferias.

Pero Kubala decidió dar un golpe de efecto en la temporada 1963-64, aceptando una oferta del Espanyol para ejercer de entrenador-jugador, y así estar junto a su gran amigo Alfredo Di Stefano. Después, Kubala buscó nuevas motivaciones y entrenó a equipos como el Elche, el Murcia, el Málaga y otros. Incluso entrenó a un equipo suizo y a dos canadienses. Más adelante, se hizo cargo de la selección española durante dos temporadas y posteriormente, en 1980, volvió al FC Barcelona, aunque se fue cinco meses más tarde.

En 1990, aceptó la presidencia de la Agrupación de Veteranos del FC Barcelona.

En 1993, el estadio de Montjuïc fue el escenario de un emotivo homenaje a su figura. Murió en Barcelona el 17 de mayo de 2002. A título póstumo, el 5 de mayo de 2003, el Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales le entregó la Medalla de Oro al Mérito en el Trabajo.

DE LA WIKIPÈDIA.

László Kubala Stecz, també conegut com a LadislauLadislav o Ladislao (versions catalana, eslovaca i castellana, respectivament, del seu nom en hongarès; Budapest10 de juny del 1927 - Barcelona17 de maig del 2002), va ser un futbolista i entrenador de futbol d'origen eslovacohongarès, considerat un dels millors jugadors de la història (juntament amb Di StéfanoPeléCruyffMessi o Maradona) i una de les més rellevants figures de la història del FC Barcelona. Durant la seva carrera al Barça marcà 194 gols oficials en 256 partits i 87 gols no oficials en 101 partits (un total de 281 gols en 357 partits). Forma part de la llista dels 50 millors jugadors europeus de futbol del segle XX elaborada per experts i historiadors de la FIFA i publicada per l'IFFHS el 2004. El 1999, durant les celebracions del centenari del Barça, una enquesta feta entre els seguidors del club el declarà com el millor jugador de la història del club.

Després de retirar-se va ser entrenador del FC Barcelona en dues ocasions (temporades 1962/1963 i 1980/1981), a més de ser l'entrenador de les seleccions espanyoles absoluta i de l'olímpica, entre d'altres.

Kubala era un davanter amb grans qualitats de passador, així com una rara habilitat en el regat, combinant ritme i velocitat. La compostura de Kubala en la finalització, així com la seva potència de xut també van ser qualitats molt lloades. A més, és un dels grans especialistes en el llançament de faltes directes de tota la història, capaç de llançar la pilota amb velocitat i precisió.

Kubala va néixer a Budapest. La seva mare, Anna Stecz, una obrera a una fàbrica, tenia orígens polonesos, eslovacs i hongaresos, mentre que el pare, Pál Kubala Kurjas, un paleta, pertanyia a la minoria eslovaca d'Hongria. Per això Kubala es descrivia a si mateix com a cosmopolita. Començà la seva carrera com a jugador juvenil al Ganz TE, l'equip d'una fàbrica que jugava a la tercera divisió hongaresa. Als onze anys jugava en equips on els seus companys tenien tres a cinc anys més. Amb 18 anys va ser contractat pel Ferencváros TC, on l'entrenador era Sándor Kocsis. El 1946 es traslladà a Txecoslovàquia, suposadament per evitar el servei militar, i s'uní al ŠK Slovan Bratislava. El 1947 Kubala es casà amb Anna Viola Daučík, la germana del seleccionador txecoslovac, Ferdinand Daučík. El 1948 tornà a Hongria, de nou suposadament per evitar el servei militar, i s'uní al Vasas SC.

Refugiat

El gener de 1949, quan Hongria esdevingué un estat comunista, Kubala fugí del país a la caixa d'un camió. Inicialment arribà a la zona austríaca ocupada pels Estats Units; des d'on es traslladà a Itàlia. Jugà una breu temporada al Pro Patria. Al maig de 1949 arribà a un acord per jugar amb el Torino FC en un amistós contra el SL Benfica, però no va poder anar perquè es va posar malalt. Al viatge de tornada de Lisboa l'avió que portava el Torino s'estavellà als turons de Superga, causant la mort de les 31 persones que hi viatjaven.

Mentrestant la Federació Hongaresa de Futbol l'acusà de trencament de contracte, abandonament del país sense permís i que no havia fet el servei militar. La FIFA els donà la raó i imposà al jugador un any de sanció. El gener de 1950 Kubala, juntament amb Ferdinand Daučík com a entrenador, formà el seu propi equip, el Hungaria, format per companys refugiats que fugien de l'Europa Oriental. L'estiu de 1950 l'equip arribà a Espanya per jugar uns partits amistosos contra un Madrid XI, un Espanya XI i el RCD Espanyol.

Durant aquests partits, Kubala va ser seguit tant pel Reial Madrid com per Josep Samitier, llavors cap d'observadors del CF Barcelona. Kubala va rebre una oferta del Madrid, però va ser convençut per Samitier perquè signés pel CF Barcelona. S'ha suggerit que Samitier usà les seves connexions amb el règim de Franco per arranjar el traspàs. Enmig de la Guerra Freda, la fugida de Kubala a l'oest va ser usada propagandísticament pel franquisme, fent-se una pel·lícula sobre la història, Los ases buscan la paz (1955), on Kubala i Samitier s'interpretaven a si mateixos.

El Futbol Club Barcelona

Ladislau Kubala, jugador fort i ros, va fitxar l'any 1950 pel FC Barcelona durant la presidència d'Agustí Montal i Galobart. Aquest fitxatge va ser aconsellat per Samitier, i formava part de l'acord amb Ferdinand Daučík, que seria l'entrenador del Barcelona. Després d'arribar a Catalunya va passar quasi un any reclòs a Monistrol de Calders, oficialment per tal de guarir una malaltia pulmonar. A l'any que estigué a Monistrol de Calders, va vestir en diverses avinenteses, sempre en partits amistosos, la samarreta de l'AE Monistrolenca. L'acompanyaren d'altres jugadors del FC Barcelona, com, per exemple, l'Aloy, en Basora o, anys més tard, l'Eladi. En dos amistosos jugats contra el Frankfurter S.V., guanyats pel Barcelona per 4-1 i per 10-1, Kubala marcà sis gols i en donà cinc més. També jugà a la Copa del Generalísimo, que el club guanyà el 1951. No va poder debutar a la Lliga fins al 1951.

Kubala aviat es va erigir com el líder indiscutible del Barça de les Cinc Copes que assolí els cinc títols de la temporada 1951-1952. A la Lliga 1951-52, Kubala marcà 26 gols en dinou partits: això inclou set gols en un partit contra l'Sporting de Gijón (9-0), 5 contra el Celta de Vigo i hat-trics contra el Sevilla FC i el Racing de Santander. Els seus set gols contra l'Sporting segueixen sent el 2012 el rècord de més gols marcats en un únic partit de la Lliga. Entrenat per Daucik i amb companys com Emilio AldecoaVelascoJoan SegarraBasoraEulogio MartínezCésar i Ramallets, el Barça guanyaria la Lliga 1951-52, la Copa del Generalísimo, la Copa Llatina, la Copa Eva Duarte i el Trofeu Martini & Rossi. Una tècnica depurada, una habilitat extraordinària de protegir la pilota i un canvi de ritme portentós, tot plegat unit al seu extraordinari físic, el van catapultar a ser una de les figures més rellevants de l'època. La seva fama el convertí en un ídol de l'afició blaugrana i gràcies a ell, el Barça va poder construir un nou estadi (el Camp Nou) per encabir la gran quantitat de seguidors i socis que el volien veure evolucionar sobre la gespa.

Kubala va perdre's la major part de la Lliga 1952-53 a causa d'una tuberculosis, que amenaçà fins i tot amb acabar amb la seva carrera com a jugador. Però reeixí recuperar-se miraculosament i tornà per ajudar el Barça a reconquerir de nou la Lliga i la Copa del Generalísimo. De nou marcà a la final de la Copa, guanyada per 2-1 contra l'. Durant aquest període amb el Barcelona marcà un total de 14 hat-tricks.

El 1958 Kubala va convèncer dos refugiats hongaresos, Sándor Kocsis i Zoltán Czibor, perquè s'unissin a ell al FC Barcelona. Juntament amb un jove formaren el nucli de l'equip que guanyaria el doblet de Lliga-Copa el 1959 i la Lliga i la Copa de Fires el 1960. Però Kubala no tenia la confiança del nou entrenador, Helenio Herrera, i va perdre el seu lloc a l'equip, que va perdre la semifinal de la Copa d'Europa de 1960 contra el Reial Madrid, que el Barcelona perdria per 6-2. Helenio Herrera seria destituït i Kubala tornà a l'equip. A la següent edició de la Copa d'Europa, el Barcelona seria el primer equip a eliminar el Real Madrid, guanyant per 4-3. Va arribar a la final, on va perdre amb el SL Benfica per 3-2.

Kubala es retirà breument com a jugador el 1961 i començà a entrenar equips inferiors al Barcelona, abans de ser l'entrenador del primer equip a la temporada 62-63, però després de perdre a la Copa de Fires contra l'Estrella Roja de Belgrad, va ser destituït.

Amb el FC Barcelona va conquerir quatre Lligues, cinc Copes d'Espanya, dues Copes de Fires i una Copa Llatina.

Ídol a Barcelona

Durant la seva època com a jugador al Futbol Club Barcelona, es va guanyar gran part dels ciutadans de Barcelona, per la seva personalitat i la seva capacitat per mostrar-se proper a l'afició. Es diu que se'l veia pels carrers de Barcelona com a un ciutadà més. També es veu reflectit el seu amor per la ciutat i per Catalunya amb frases com: «M'agrada guanyar partits per veure la cara dels catalans a l'endemà».

Carrera com a entrenador

A començament dels anys seixanta Kubala va fitxar per l'Espanyol ja en ple declivi de la seva carrera com a jugador i va actuar també com a entrenador, on coincidí amb Alfredo Di Stéfano. Durant el seu període a l'Espanyol va fer debutar el seu fill, Branko, a la Lliga, que així va ser el jugador més jove que mai ha debutat en competició oficial.

El 1966 fitxà pel FC Zürich, de nou com a jugador/entrenador, i va jugar per darrer cop a la Copa d'Europa contra el vigent campió, el Celtic. El 1967 Kubala marxà al Canadà, on hi va haver una mena de «reunió de família» al Toronto Falcons, on coincidí amb el seu sogre Ferdinand Daučík, el cunyat Yanko Daucik i el fill Branko.

A la fi de 1968 tornà a entrenar a Espanya, i després d'una breu estada al Córdoba CF, fins que va ser nomenat seleccionador espanyol. Kubala aconseguí finalitzar una absència de dotze anys al Mundial i aconseguir la classificació per l'edició disputada a l'Argentina el 1978, tot i que no passaren de la primera fase. També va entrenar l'equip espanyol a la Eurocopa 80, on també caigueren eliminats a la primera ronda.

El 1980 tornà al FC Barcelona com a entrenador per un breu període, abans de marxar cap a l'Aràbia Saudita, on entrenà l'Al-Hilal. Posteriorment tornaria a Espanya, on entrenaria l'Elx CF, el Real Múrcia i el CD Málaga, a qui faria campió de la Segona Divisió el 1988. El seu darrer destí com a entrenador va ser la selecció del Paraguai.

Carrera internacional

Al llarg de la seva dilatada carrera esportiva, Kubala va defensar els colors de quatre seleccions reconegudes per la FIFAEslovàquiaHongriaTxecoslovàquia i Espanya, a més d'alguns amistosos amb la selecció catalana.

Mentre que jugava amb el ŠK Slovan Bratislava, jugà sis partits i marcà quatre gols per Txecoslovàquia entre 1946 i 1947. En tornar a Budapest el 1948, jugà tres partits amb la selecció hongaresa, tot i que no aconseguí marcar cap gol. Després d'adoptar la nacionalitat espanyola, jugà en dinou ocasions i marcà onze gols per la selecció espanyola entre 1953 i 1961. Al novembre de 1957 marcà un hat-trick en un partit contra Turquia (3-0). Malgrat haver jugat amb tres seleccions diferents, Kubala mai no jugà cap fase final de cap competició internacional. Formà part de la selecció espanyola que participà en el Mundial Xile'62, però no arribà a debutar a causa d'una lesió.

A més, Kubala jugà a la selecció Europea i a la selecció catalana: el 21 d'octubre de 1953, Anglaterra juga contra un combinat europeu a l'estadi de Wembley per celebrar el 90è aniversari de l'FA, marcant dos gols (4-4). A més jugà 4 partits i marcà 4 gols amb la selecció catalana. El 26 de gener de 1955, en un partit contra el Bologna FC a Les Corts, en un partit on també jugà Alfredo Di Stéfano, Kubala marcà 2 gols i Di Stéfano un tercer, en un resultat final de 6-2. el seu darrer partit amb la selecció va ser el 4 de març de 1993 a l'estadi olímpic Lluís Companys, Kubala jugà de manera testimonial els 10 primers minuts amb 65 anys.

Morí a Barcelona i fou sebollit al Cementiri de les Corts, al costat del Camp Nou.

Kubala a la cultura popular

El 24 de setembre de 2009, es va inaugurar al Camp Nou, una estàtua en honor seu.

A la cançó «Temps era temps», Joan Manel Serrat evoca records d'infantesa, entre ells la davantera del Barça, formada per Basora, César, Kubala, Moreno i Manchón.

Joan Manel Serrat li dedicà una cançó, «Kubala».

El programa de TV3 Aquest any, Cent!, dedicà un programa íntegre a la figura de Kubala.

El programa esportiu de Catalunya Ràdio Tot Gira creà el trofeu Gol Kubala a la temporada 2008-09. Escollit per votació popular entre les propostes setmanals fetes per Pol Gustens i Ricard Torquemada, es fa una tria setmanal, mensual i de la temporada. L'objectiu és distingir un gol espectacular, de qualitat, tant per la seva execució, com per la jugada que el precedeix. Els guanyadors han estat Cleber Santana (2008-09), Soldado (2009-10) i Wayne Rooney (2010-11).

 

Ladislao Kubala (Web FC Barcelona | Canal Oficial FC Barcelona)

Figura mítica del barcelonisme, Kubala (Budapest, Hongria, 1927 – Barcelona, 2002) va fitxar pel FC Barcelona al juny del 1950, quan va arribar a la Ciutat Comtal amb un equip de jugadors refugiats de països de l’Est anomenat Hungària

Tanmateix, a causa de diverses traves burocràtiques, el seu debut oficial amb el Barça es va retardar fins a l’abril del 1951, però ben aviat va esdevenir un ídol indiscutible de l’afició barcelonista.

Amb ell va començar una veritable edat daurada per al FC Barcelona. Kubala desplegava el seu joc al centre del camp i totes les seves qualitats futbolístiques destacaven pel to superlatiu: força física fora del comú, tècnica d’un malabarista, extraordinària visió de joc, habilitat rematadora, mestria insuperable en el llançament de faltes i penals i dots de líder al terreny de joc. Entre altres fites, té el rècord de gols marcats per un jugador barcelonista en un partit en tota la història de la Lliga, amb set dianes aconseguides al Barça – Sporting de Gijón (9-0) jugat el 10 de febrer del 1952.
Amb ell l’equip de les Cinc Copes (1951/52) ho va guanyar absolutament tot, i si durant els anys posteriors no va engrandir encara més el seu palmarès va ser a causa de les lesions reiterades que va patir a peus dels defenses contraris (sovint amb la complaença arbitral) i que en van anar minvant progressivament la capacitat.
De totes maneres, al final de la dècada dels 50 va tornar a reflorir llorers sota la direcció tècnica d’Helenio Herrera, quan ja era veterà. Es va retirar l’any 1961, però pocs mesos després va entrenar el FC Barcelona fins que va ser cessat el 1963. L’any 1980 va tornar a accedir a la direcció tècnica del Barça, però tampoc va reeixir.
El 24 d’abril del 1993 l’Estadi de Montjuïc va ser l’escenari d’un emotiu homenatge a la seva figura. Va morir a Barcelona el 17 de maig del 2002. A títol pòstum, el 5 de maig del 2003 el Ministeri de Treball i Assumptes Socials li va atorgar la Medalla d’Or al Mèrit al Treball. El 24 de setembre del 2009 va ser descoberta a l’esplanada de Tribuna una estàtua de Ladislau Kubala sufragada per l’Agrupació Barça Veterans. Per la seva banda, el 15 de juny del 2012 el Vasas de Budapest va descobrir al seu estadi una altra estàtua de Kubala. A més, l’acadèmia de futbol base d’aquest equip hongarès porta el seu nom.

Trajectòria

·         Temporades al Club: 1950-1961

·         Partits jugats: 357

·         Gols marcats: 281

·         Títols

·        
1 Copa Llatina (1951/52)

·         2 Copes de Fires (1957/58 i 1959/60)

·         4 Lligues (1951/52, 1952/53, 1958/59 i 1959/60)

·         5 Copes d’Espanya (1950/51, 1951/52, 1952/53, 1956/57 i 1958/59)

·         2 Copes Eva Duarte (1951/52 i 1952/53)

Ladislao Kubala

(Budapest, 1927 - Barcelona, 2002) Futbolista español de origen húngaro. Fue uno de los jugadores más emblemáticos de la década de los años cincuenta del siglo XX y el único futbolista del mundo que, a lo largo de su carrera deportiva, defendió los colores de tres selecciones nacionales; Hungría, Checoslovaquia y España.

Kubala comenzó a practicar el fútbol en la Escuela de la Federación Húngara, donde permaneció un par de temporadas hasta que en 1939 ingresó en las filas del Ganz, equipo de la Tercera División de su país. En 1944 ya debutó en Primera con el Ferencvaros y, apenas cumplidos los 17 años, fue convocado por el seleccionador nacional para disputar contra Austria su primer partido como internacional.

Ladislao Kubala

En 1945 fichó por el Bratislava checoslovaco aunque de nuevo regresó a Hungría para firmar contrato con su antiguo club, el Ferencvaros, rebautizado ahora como Vasas. Durante tres temporadas, fue jugador internacional de la selección de Checoslovaquia en once ocasiones y del combinado nacional húngaro en otras seis.

En 1948 abandonó su país natal y se estableció en Zürich, donde mantuvo contactos con el Torino, aunque el club italiano modificó a última hora las condiciones económicas y se frustró el fichaje. Entonces viajó a Roma y, junto con refugiados polacos, yugoslavos, rumanos y húngaros, formó parte de un equipo de exiliados, el Hungaria, que realizaba exhibiciones por toda Europa.

En abril de 1951 llegó a España y fichó por el F.C.Barcelona, gracias a la mediación de Samitier. Después de dos años en el país logró cambiar su condición de apátrida por la ciudadanía española y convertirse en uno de los jugadores más valorados por la afición del equipo culé. Desde su debut con la camiseta blaugrana el 29 de abril de 1951 frente al Sevilla en partido de Copa, Kubala fue jugador del Barça durante una larga década en la que disputó más de 300 partidos y marcó cerca de 250 goles.

Su palmarés con el club catalán incluye cuatro títulos de Liga (1952, 1953, 1959, 1960), dos Copas de Feria (1958, 1960), cinco Copas del Generalísimo (1951, 1952, 1953, 1957, 1959), dos Copas Eva Duarte y una Copa Latina. En el año de su retirada, 1961, llegó a disputar la final de la Copa de Europa frente al Benfica, aunque fue el equipo portugués quien logró el título. Con la selección nacional española debutó el 5 de julio de 1953, en un partido disputado frente al combinado argentino, y fue jugador internacional en diecinueve ocasiones más, la última de ellas frente a Francia, el 2 de abril de 1961. En total, marcó diez goles con la camiseta nacional.

Después de su retirada como jugador, continuó ligado al equipo técnico del Barça como director de la Escuela de Futbolistas y entrenador del primer equipo en la temporada 1962-1963. Después pasó fugazmente por el banquillo del Murcia y del Español antes de viajar a Canadá, donde firmó contrato como entrenador, primero del Toronto Falcon's (1965-1966) y después del Toronto City (1966-1967). En 1968 regresó a España para hacerse cargo del Córdoba y, un año después, fue designado entrenador de la selección española; cargo que ejerció hasta 1980. Kubala fue seleccionador nacional en 68 partidos, 36 de ellos oficiales, y logró firmar una tarjeta de 31 victorias, 21 empates y 16 derrotas.

Entre 1982 y 1986 fue entrenador del Al Hilal de Riad (Arabia Saudí) y, a su regreso a España, fue "míster" consecutivamente del Real Murcia, el Málaga y el Elche de Alicante. En 1990, fue elegido presidente de la Asociación de ex-jugadores del F.C. Barcelona y en 1991 fue nombrado seleccionador adjunto del Equipo Olímpico español, dirigido por Vicente Miera, que ganó la medalla de oro en los Juegos de Barcelona 1992. El fútbol español le rindió un merecido homenaje el 24 de abril de 1993 en el estadio de Montjuic de Barcelona, con un partido que disputaron la selección de Cataluña y un combinado internacional. En 1995 fue contratado por la Federación Paraguaya como director técnico de su selección nacional con el objetivo de preparar las eliminatorias del Mundial de 1998 pero renunció al cargo y regresó a España.

Cómo citar este artículo:

Ruiza, M., Fernández, T. y Tamaro, E. (2004). Biografia de Ladislao Kubala. En Biografías y Vidas. La enciclopedia biográfica en línea. Barcelona (España). Recuperado de https://www.biografiasyvidas.com/biografia/k/kubala.htm el 20 de abril de 2021.

 



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog